Blogger news

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibres. Mostrar tots els missatges


En el marc de la XXI setmana del llibre en català a Palma tingué lloc l'emotiu acte de reconeixement a Jaume Adrover, organitzat pel Gremi de Llibreters de Balears, per la seva activitat dins el món del llibre a Mallorca, i per la seva tasca de dinamitzador teatral i cultural. Intervenen Antoni Serra i Carles Molinet.



Encetada l'horabaixa, del diumenge 26 de juliol, l'amic Miquel López Crespí em feia un truc per a passar a recollir-me i enfilar camí cap a la Vila Poblera. Mentre fèiem el trajecte ens qüestionàvem l'assistència i concurrència. Partirem prest i en arribar els bars de la plaça romanien tancats. Assedegats a la fi poguérem seure'ns i humitejar la gola.

“Els crepuscles més pàl·lids”, de Miquel López Crespí, novel·la guanyadora del IX Premi de Narrativa Alexandre Ballester 2009, feia la seva presentació en societat a la seu de la Fundació Joan Soleres.


Prèvia la presentació, mentre trescàvem, ens sortí a camí na Catalina Maria Serra Castelló, redactora de la publicació Sa Plaça, per a entrevistar al guardonat Miquel i deixar constància de l'esdeveniment en la publicació. Tot seguit comparegueren altres bons amics, na Bel Rosselló, en Cil Buele i na Magdalena Nebot. El temps es precipitava i havíem de fer-nos presents al centre de documentació local i arxiu municipal, no fos cosa que el guardonat decebés la fita. En guaitar el portal de la Fundació Joan Soleres ens adonarem de la gentada que acudí a la cita.

Emotiva presentació i re-coneixement de l'obra de Miquel López Crespí que en breu podreu veure editada en vídeo si seguiu aquestes bitacores.

Ja fris de llegir l'obra guardonada. En obrir el llibre a les mans, aquest, em situa al 1940 presentant-me una imatge de la marina d'Alcúdia en la qual els llençols de les veles llatines de les pasteres fetes a la mar dibuixen una instantànea perduda en la memòria.

Enhorabona Miquel, de segur que, aquest episodi ençata el re-coneixement a la bona feina feta. Gracies per deixar petjada escrita dels temps viscuts.

Despús ahir, 14 de maig d'aquest any 2009, a la llibreria Embat es presentà l'edició feta per l'editorial Cabaret Voltaire del Llibre Venècia d' Henri de Regnier, amb la presencia del traductor, Juanjo Delgado Gelabert , i del fotògraf Toni Catany , gran enamorat de Venessia.

No vaig poder-hi assistir, per trobar-me engrescat i ocupat en fer memòria sobre la taula redona de candidats a les properes eleccions europees organitzat pel Fòrum Social de Mallorca i que tingué lloc a la sala de premsa del Consell Insular de Mallorca, en el meu lloc ho va fer, assistir-hi, l'amic i col·laborador Tomeu Carrió Comas, gracies a qui podem contar amb imatges de la vetlada.

A propòsit de tot plegat comentar-vos que sols en una ocasió he visitat Venessia, pel desig de mu mare en veurer-la. Em va seduir, si m'és permès penso tornar-hi en moltes més ocasions. Pot ser trescar pels seus carrers humits, deixant-me impregnar per la desdibuixada historia, va permetre retrobar-me amb el deixar fer i ser el que un és, si arribes a saber-ho. Mentre tant aprendre a acceptar el que s'esdevé resulta summament interessant si en gaudeixes.
Observar amb mirada crítica sobre l'esdevenir de la historia per provar d'anar endavant amb el risc de llenegar es fa evident a Venessia i amb el pas dels temps.
Ulls vius a llenegar, les pedres son humides a molts indrets de la mediterrània i arreu d'on un pot trepitjar. Alçar-se i continuar l'aventura conforma la naturalesa humana.
Tant de bo sempre poguem tornar a Venessia. Si més no llegir les histories de l'Henri de Reigner de segur ha de resultar instructiu i gratificant. Fem el tast.


Comentari d'Agustí Baró al llibre de Miquel López Crespí

Premi de Narrativa Josep Loperas i Martí, de l'Òmnium Cultural, Granollers, 1998, de Miquel López Crespí editat per l'editorial Granollers.

Una reial ordre donada el dia 20 de març de 1413 a Barcelona per Ferran de Trastamara i un fragment del “Cronicon Maioricense” contextualitzen, extraordinàriament, la narració fantàstica de les vivències d'un bandejat, a la seva terra, supervivent de l'aventura d'anar a la recerca d'un món millor.

Moltes són les històries que podem trobar als prestatges sobre el descobriment del nou món.

La Ciutat del Sol n'és una que ens la conta en primera persona, fent-nos aterrar de peus a terra, i, en comptes de parlar-nos d'evangelitzar i convertir heretges, ens fa reflexionar sobre la realitat d'una humanitat dividida entre pobres i rics, esclaus i senyors, sotmesos i poderosos, on la febre d'obtenir riqueses pot més que els millors pensaments.

Perfectament ambientada en un moment històric en què la Mediterrània n'és el centre, del vell món, les vivències que ens narra el protagonista transcendeixen en el temps, universalitzant el desig de no sols somniar un món on l'home pugui ser lliure sense por a presons, repressions ni turments, somniar en un món en el qual es pugui viure del que ens ofereix la natura mitjançant l'esforç, i tenir per norma suprema la igualtat i la llibertat de ser qui som.

En recomano coratjosament la lectura.

Agustí Baró Bauló


;;