A instàncies de l'amic Miquel López Crespí , m'he encoratjat a engegar la singladura d'un blog a BalearWeb , "Bandejats" , inspirat en la lectura de "La ciutat del Sol" , premi de Narrativa Josep Loperas i Martí, de l'Òmnium Cultural, Granollers, 1998, de Miquel López Crespí editat per l'editorial Granollers, amb intenció de compartir, inquietuds, impressions, comentaris, i experiència per tal de, tots plegats, en funció de com prenguin les coses, al igual qu'els protagonistes de la novel·la, bandejats, engegar la descoberta d'un altre món, possible, gracies als avenços, accessibles, i nous usos als quals podem arribar i es proposen a la xarxa, la World Wide Web

Salutacions coratge i resistència. Agustí Baró Bauló

No deixa de ser curiós el fet que Google competia amb l'agència fotogràfica Magnum. Creada el 1947 per Robert Capa, en col·laboració amb Henri Cartier-Bresson, George Rodger i David Seymour, Magnum Photos , considerada una de les agències més prestigioses del món. Un concepte corporatiu que a partir de la imatge aconseguí obrir els ulls, al personal, ben enmig d'un enfrontament bel·licós de dimensions internacionals.

El cercador, els blogs, les aplicacions ofimàtiques, els traductors, la cartografia, el vídeo compartit, la gratuïtat, el seu treball, tots els serveis de Google estan facilitant la comunicació a milions de persones, d'usuaris de tot el món, així com l'accés a un univers, enorme, de coneixements i informació de forma extraordinàriament efectiva, ràpida i organitzada. I suposa una vertadera revolució en l'accés a tot tipus de continguts.

Enhorabona।

11-Juny-2008

Darrerament, no han estat poques les vegades que he escoltat queixes de gent adulta respecte d’un comportament que sembla habitual dels infants i adolescents dels nostres dies. Diuen aquests adults –mares i pares essencialment– que no entenen com, després de passar tot el dia a l’escola amb els companys, el primer que fan els seus fills quan arriben a ca seva és afuar-se a l’ordinador per continuar intercanviant missatges amb els mateixos que tot just acaben de deixar. No fa gaire vaig trobar una resposta, diguem-me tranquil·litzadora, per aquesta queixa/preocupació. El fet és que aquest comportament no és gaire diferent del de la nostra infantesa: arribaves de l’escola, llençaves la maleta onsevulla, agafaves el berenar i anaves a jugar, justament amb els mateixos amb els quals havies passat tot el dia. L’única diferència és que nosaltres, o almanco aquells que vivíem a un poble, podíem fer això: sortir al carrer a jugar amb els amics. Ara ho tenen més complicat, però l’instint continua essent el mateix i el satisfan amb el que tenen a mà: el programa de missatgeria, ja que el carrer ja fa estona que ha deixat de ser un espai on puguin jugar o desenvolupar les seves relacions.

Justament aquests dies he tingut accés a un estudi sobre l’ús que fan els al·lots de les Illes Balears de les tecnologies de la informació.

Aquest estudi, que serà publicat aviat, s’ha realitzat en el context de la iniciativa XarxaSeguraIB, que té per objectiu aconseguir que els nous espais que aquestes tecnologies han creat siguin espais segurs per als menors, tot i que, sigui dit de passada, alguns dels resultats indiquen que, per ventura, seria més necessari oferir seguretat per als majors, almanco per a alguns sectors, com deixa entreveure, per exemple, que prop d’una tercera part dels infants enquestats consideren que, a ca seva, són ells el que més en saben de tot aquest embolic, la qual cosa no ens tocaria venir gens de nou, ni una mica.

L’estudi ens il·lumina sobre diferents aspectes del que fan els infants entre 6 i 14 anys amb les tecnologies i, en la seva major part, ofereix resultats que han de ser llegits de manera positiva: essencialment els nostres infants fan, amb les tecnologies, el mateix que fan els infants d’altres contrades. I això és bo, encara que seria molt millor que en algun dels indicadors mesurats anàssim per davant.

Destaca entre tots aquests indicadors que al·lots i al·lotes fan servir les tecnologies per a moltes de coses, essencialment lleure i relació, però no són gaire presents en el context escolar. Això ja ho sabíem i és un vell repte a superar, especialment per part de les autoritats educatives, ja que em fa tot l’efecte que, en això, els al·lots ja tenen els deures fets o, si més no, van per davant.

Per altra banda, sí he de dir que hi ha algun resultat que m’ha sorprès, com el que fa referència a les preferències dels infants respecte de la televisió, l’ordinador i el mòbil. El fet és que mai no he arribat a saber del cert si la vella contarella de pescadors sobre llagostes, morenes i pops era un mite o un fet científicament comprovat, però sí els puc dir que aquest punt de l’enquesta recorda la història que explica que si un hom posa junts dins una peixera un pop, una morena i una llagosta no es fan res, i això és així perquè el pop és capaç de xuclar la llagosta, la llagosta li pot a la morena, però la morena s’endú el pop. Dit altrament, es produeix una situació d’equilibri, ja que qualsevol atac desequilibraria la situació en contra de l’atacant. Doncs bé, els al·lots enquestats diuen que entre Internet i la tele, triarien Internet; que entre el mòbil i Internet triarien el mòbil; però entre la tele i el mòbil, triarien la tele: ben igual que en el cas de la contarella, no hi ha un guanyador absolut, la qual cosa no deixa de ser un indici ben tranquil·litzador sobre el seny col·lectiu d’aquestes generacions, tot i que si em demanessin que els doni arguments sobre aquest punt, no sé si en tinc de bons. Per ventura tot està en el fet que m’agrada més aquesta situació que no en la que hi hagués un clar guanyador, fos aquest quin fos, la tele, el mòbil o Internet.

Deixarem per a un altre dia comentar quines són les preferències de pàgines visitades, però sàpiguen que la que guanya –i de llarg– és YouTube. En resum, els resultats d’aquest estudi també vénen a confirmar l’encert d’aquella frase de Groucho Marx a Duck Soap:

"Això és tan fàcil que fins i tot un nin de cinc anys ho entendria.

Per favor, que algú vagi a buscar un al·lot de cinc anys!". •

Vicerector de la UOC

Climent Picornell

Dins les activitats de IDENTITAT DIGITAL: "I tu qui ets, a Internet?" (http://www.identitatdigital.net/front/index.php ), ens toca a Toni Roig (http://toniroig.balearweb.net/ ), Antonio Fernàndez-Coca ( http://www.fernandezcoca.com/ ) i a un servidor, actuar en una taula rodona de "bloguers" o "blogaires" ( dia 22 a les 19,30 Centre de Cultura "Sa Nostra", carrer de la Concepció 7, Palma), responent a quina és l'experiència amb els nostres blogs.

Requerint unes preguntes del personatge JOSOMID (http://josomid.balearweb.net/post/48086 ) faig arribar les meves respostes

1.- Quant temps portes com a blocaire?

Uns quants anys, crec que des de 2004.

2.- Com et vas assabentar de l'existència dels blocs?
Per la meva dèria d'Internauta. Me vaig decidir per mor de que dos bons amics ja en tenien de blog, en Llorenç Valverde ( http://lvalverde.cat/ ) i en Guillem Mudoy (http://web.mac.com/gmudoy/arr%C3%ADtmiques/Inici.html ). Quan vaig veure que hi havia una "plantilla" per crear blogs en català a Balearweb (http://bloc.balearweb.net/ ), ho vaig fer.

3.- Què és el que més t'agrada del teu bloc?

La interactivitat i els comentaris amb la gent que el visita o que em diu que l'ha llegit.

4.- Recomana'm 5 blocs que segueixis amb freqüència:

En seguesc molts més de cinc...

Els dos que he dit abans, Valverde i Mudoy, el d'en Josep Maria Quintana ( http://quintanapetrus.com/ ), el d'en Benjamí Villoslada (http://blog.bitassa.cat/ ) , el d'en Biel Mesquida (http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/2140 ), el de na Xesca Ensenyat (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/63505 ), el d'en Pep Torro (http://torro.balearweb.net/ ), el d'en Biel Perelló (http://bloc.bielperello.com/ ), el d'en Joan Vicenç Lillo (http://www.blogger.com/profile/04882971819727952095 ), el d'en Joan Perelló (http://ginard.balearweb.net/ ) , el d'en Pep Vilchez (http://www.fideus.com/ ), el de n'Agustí Baró (http://joanotcolom.blogspot.com/ ), el d'en Jaume Sureda (http://jaumesureda.blogspot.com/ ), el d'en Toni Roig (http://toniroig.balearweb.net/ ), el d'en Pep Rosselló (http://peprossello.balearweb.net/page/13 ), el de na Bel Llodrà (http://belllodra.blogspot.com/2008/02/justament-me-va-tocar-mi-ser-jo.html ), segur que en deix més d'un ....

5.- Ets lector anònim d'algun bloc?

De molts

6.- Alguns blocs que et despertin especial simpatia.

Els personals, els de periodisme, els de política, els de Balears, els escrits en català...

7.- Amb quins 5 blocaires te n'aniries de gresca?

No vaig de gresca, he tornat una persona que s'estima més estar a ca seva i que no surt amb desconeguts

8.- Recomana'm una eina d'internet:

Moltes, des del Mozilla a les de Google, i en concret el Google earth, el You tube...

9.- Recomana'm un vídeo d'especial interès:

El darrer que m'han enviat, un del Barça en temps del dream team ( http://youtube.com/watch?v=BDJTJjxAwGM )

10.- Tria entre 3 i 5 blocaires perque contestin aquestes preguntes en els seus blocs:

No vull posar en un compromís a la gent... qualsevol de la llista anterior.

Disculpeu que gosi de fer una metàfora teatral i em presenti com a multimilionari, no de diners, d'optimisme. Pels meus vestits, el meu rostre afable, feliç, així com per la gran quantitat de lletugues que podeu apreciar a totes i cada una de les meves butxaques, us adonareu que difícilment no podré pagar qualsevol preu que em demaneu per a recuperar el dret a la paraula a la dignitat humana.
I a més! Us convido a fer camí plegats!
Tot un seguit de causalitats, com ben bé precisa el meu company "F.P.", ens van fent a tots plegats, a mi i a qui s'hi apunta, iniciar la singladura del que comencem a anomenar corporativisme social.
Arreu del món empentes d'optimisme, d'idealistes, s'arrepleguen en xarxes socials, de compromís en la millora de la qualitat de vida, de respecte en i per l'educació en valors. Gràcies a la tecnologia i a la voluntat de multitud de persones emprenedores, com per art de màgia, i en un moment de crisi econòmica internacional, la societat civil s'organitza en xarxes corporatives, solidàries, compromeses vers la realitat que les envolta. Tot plegat amb el somriure de l'optimisme necessari per a fer front a una, si més no, estranya situació d'enrariment internacional en les relacions humanes. La iniciativa creativa, a l'avantguarda dels avenços tecnològics, possibilita, fent evident, l'optimització de les gestions; també a les institucions, refermant la seva funció pública, mentre instrumentalitza la participació a partir de l'experiència de compartir els entorns immediats acceptant les noves experiències comunicacionals que ens permeten un ús acurat de la tecnologia al nostre abast.
Obrir els ulls. Prendre consciència de la responsabilitat, la necessitat, d'avançar plegats en un exercici docent inter-generacional d'aprenentatge continu construint i compartint identitat.
Qui sóc? Qui ets? Qui som? Siau qui sou!
Afortunadament la gratuïtat i la facilitat d'accés a la informació permet més que mai de mais a la història de la humanitat facilitar la convivència fent ús d'eines de treball fins ara exclusives de les corporacions, exclusivament, econòmiques. Ara en podem fer un ús, a més, social, des de la societat civil, i sense la necessitat d'esforços extremadament considerables o hipoteques in-assumibles.

Son Busquets. A tall d'exemple.

No sé ben bé quan , ni cap a on, pel carrer em vaig topar amb el company "F.R.", qui em va anunciar la presentació d'al·legacions al Pla de construcció d'habitatges a "Son Busquets".
"Son Busquets" abans d'ús militar i avui 11 hectàrees inutilitzades a l'espera de més saturació urbanística. 11 hectàrees! Ben enmig de la ciutat.
"F.R." em va convocar a una reunió per a tractar d'agrupar inquietuds entorn de la necessitat no sols de reflexionar sinó també d'intervenir en els nostres entorns més pròxims per tal de col·laborar en la recreació d'un entorn més hospitalari i respectuós al costat de les nostres institucions.
Sincerament, la llunyania m'havia distanciat del creixement urbanístic a Ciutat de Palma durant els darrers cinc anys. La convocatòria fou a les 20 hores d'un dia feiner front al Conservatori de Música. Aclucau els ulls; i aquells que tingueu fresca la memòria, intenteu visualitzar l'entorn cinc anys abans, sols mitja dècada, obriu els ulls a ara. A mi em resulta esfereïdor. Deixau anar la vista a vol d'ocell que planeja de l'altura de la serra cap a les aigües de la badia de Palma. 11 hectàrees al mig de la ciutat, amb espais verds i espais coberts.
Com és que resten tancats? Perquè s'hi han de construir 1.000, 1.300, 1.800, 2.000 o 3.000 habitatges? Protegits? A quin preu? A quin cost? Qui ho paga?
Nosaltres? Ah és clar, som milionaris. Ho podem comprar! Qui hi posa el preu? Ho comprem! Ho compro! I vull que se'n faci un ús, d'immediat, públic, per la qual cosa proposo; en primer lloc la constitució d'una fundació pública en la qual tots els inversors siguin membres del patronat i socis de la fundació, assumint la responsabilitat del pagament de les despeses necessàries per al manteniment de les instal·lacions, el seu funcionament d'interès social, així com de satisfer la despesa de la compra al Ministeri de Defensa de l'estat espanyol, o a qui pertoqui, caldrà conèixer l'estat de la propietat dels terrenys, tot per a garantir-ne un ús públic sostenible.
Sóc multimilionari. I tu? T'hi apuntes! Ho podem aconseguir! I mentre ho feim i sense massa esforç, també ens ho passarem bé.

Salutacions i digues-hi la teva. Fes-me arribar un comentari o envia el teu parer a "Son Busquets"
Agustí Baró

cebramcat | 07 Febrer, 2007 23:13 | Compartir:

L'Homenatge als Agermanats que, com cada any, organitza Esquerra Republicana a Palma, compta amb les intervencions de Ferran Tarongí, candidat d'Esquerra a la Batlia de Palma, i de Jaume Mateu president de l'Obra Cultural Balear.

S'ho paga reproduir aquesta darrera intervenció, feta davant d'una trentena de persones que s'han arreplegat a la placeta del Roser, davant del monument erigit per l'Ajuntament de Palma als Agermanats:

“Avui ens cal més que mai reivindicar el coratge de Joanot Colom i els agermanats que en el segle XVI, concretament el 7 de febrer de 1521, decidiren dir prou a l’abús, a la submissió, a la usura sense aturador.
Ens convé, igualment, reactivar tant la seva memòria –mítica i mística- com la lliçó que ens llegaren, això és, la prevalença perdurable de la dignitat per sobre de totes les coses.

Ens cal invocar el seu esperit rebel, la seva invacil·lant decisió d’agermanar la força, i no per declarar cap guerra, avui, sinó per signar la pau -hom diria que definitiva si possible fos- amb nosaltres mateixos i la nostra terra.
La rebel·lió d’ara per aconseguir la quitança dels actuals censals abusius ha de començar per desempallegar-nos d’una vegada per sempre de l’estigma i la malastrugança acomplexada del derrotat.
Perquè som, encara, aquí, entre les nostres coses i la nostra gent. Som vius abastament, encara, per aprofitar les albes i les vigílies.
Vull dir que tenim, encara, les mans per obrir solcs i camins; la veu per clamar i reclamar; la consciència necessària per no voler renunciar a res.

Aquesta pau amb nosaltres mateixos i la nostra personalitat col·lectiva és possible aconseguir-la si no deixam de fer peu en tot moment en allò que ens fa singulars, en aquelles diferències que, lluny de sembrar discòrdies i desigualtats, afermen la justícia, la llibertat i la dignitat.
I sobre aquests tres pilars s’ha de basar l’únic progrés que aquesta terra pot admetre i es pot permetre: el que fa fora i eradica els menyspreus constants al nostre caràcter, a la nostra història, a la nostra memòria, a la nostra irreductible voluntat de ser per sempre qui som sense haver de fer cap genuflexió ni demanar-ne permís.

Per pa i per sal ho repetim i no ens n’hem de cansar: aquest país nostre no pot suportar més tanta degradació i tant desencís.
Ara com fa quatre cents vuitanta-sis anys, la brutalitat s’ha instal·lat en els posts de comandament i en els centres immediats de decisió.
Ara com fa quatre cents vuitanta-sis anys el lucre més infamant d’un grapat magre neix de l’esquarterament del territori, de l’embrutiment del paisatge, del va intent de ridiculitzar la ciutadania.
La cobdícia ha esdevingut la mesura de totes les coses i ja no és respectable qui més coneixements ha adquirit, qui més saviesa ha acumulat per fer més sostenible la condició humana, sinó qui més i millor ha sabut pispar sense ser descobert.
I, per analogia, qui reclama respecte al territori, a la gent, al país, als nostres països i a la cultura que hem anat modelant fins ara amb seny de bístia vella, és tractat d’esvalotador i, en molts casos, de facinerós.
Així, a aquells que no volem que tractin la nostra cultura inferiorment a qualsevol altra, se’ns acusa de voler imposar.
Els qui planten cara a la submissió cultural i lingüística, se’ls denigra socialment, se’ls silencia injuriosament i mentidera.

Servar la memòria de Joanot Colom, Joan Crespí i els agermanats comporta parar la taula de la reivindicació. Això vol dir, de mancomunar tant la força com l’objectiu d’excloure dels nostres àmbits la mentida, la depredació, l’exclusió arbitrària de qui dissenteix, la misèria de la golafreria toixa, la distorsió interessada de la història, el segrest de la memòria.
Reivindicar vol dir posar messions fortes per la cultura, és a dir, apostar-ho tot per la llibertat.
Invocar els agermanats significa vindicar la sensibilitat enfront de la lletjor de la mediocritat i la grisor de la fugacitat.

I hem de ser capaços, seguint la petja agermanada, de fer un sol cant amb tot de veus, naturalment. Hem de ser capaços de vèncer els recels, els biaixos, els imprescindibles matisos de grups i aliances per plantar cara, una sola i aclaparadora, a la ponentada que vol convertir les nostres illes –i els nostres Països- en un terrossar erm, en un redós humà sense cap ni centener.
Emperò només ho podrem fer junts tots els que creim fermament en la força, la puixança i la perdurabilitat dels nostres atributs com a poble.

Després d’esquarterar el cos de Joanot Colom i d’engabiar el seu cap perquè servís d’espantarevoltes i arruixareclamacions, derruïren ca seva i cobriren el solar de sal perquè res més no hi pogués néixer.
Fins a la quarta generació, els seus descendents no tingueren dret a cap nom, a gaudir de personalitat. N’han passat més de quatre, de generacions, raó per la qual tots ens en podem sentir hereus. Ara mateix, tots podem ser Joanot Colom.

Així, actuem en conseqüència:
diguem prou, basta, pus befes i menyspreus amb les úniques armes que reconeixem: la llibertat i la paraula.
Honor i glòria, doncs, al poble que llaura el seu futur amb les relles profundes de l’autoreconeixement i la dignitat."

Fragment final a "Joanot Colom" de Llorenç Moyà-
...

Qui és el que gosa
dir-me cabdill o amic? Som carn votada
a la forca, o pitjor, al coltell que talla
i els homes esquartera, com si fossin
braus indomables...

COR (cantat)
Oh, Joanot, tu t'erres!
El cèsar dins un plec el perdó envia
als qui lluitaren bravament.

JOANOT COLOM (cantat)
Cent dies he romàs ple de cadenes
al castell de Bellver. La set inflava
la meva llengua de captiu, mes no era
la set d'aigua, sinó la set de l'aire,
que ha alçat els homes ja cent mil vegades
i els alçarà, mentre en llurs venes corri
rabent aquest desig de llibertat...

VIRREI
Hi veies res injust en nostre règim?
Quelcom té si és cent voltes mil.lenari!

JOANOT COLOM (cantat)
Els fets eren i són patents, Gurrea!
Quan els tributs calia que es pagassin,
als pobres els munyien les butxaques
i als poderosos, res... Per a ells la maina!

VIRREI
Bé, bé, cal que llegim aquest missatge.

Romp els segells del plec, el desplega i el llegeix.

"Jo, la Sacra, Cesàrea i Catòlica
Majestat, rei d'Espanya i les Amèriques
i emperador dilecte d'Alemanya,
a vós, Miquel Gurrea, que a Mallorques
el meu poder representau, llegiu
aquest missatge meu. Esser benignes
escruixiria el meu poder. Que morin,
segons les lleis, Joanot Colom i els altres
perquè així nostra terra es pacifiqui
i dels cinc móns jo pugui portar el ceptre.
Ja no tinc altres mots. Jo, el cèsar Carles."

COR (crit, recitat)
Traïció! O és que l'engany és l'arma
del qui és amunt?

VELL
I un corb em suposaven!
però conec els forts: no hi ha prou llàgrimes
per ablanir el seu cor! No afluixen mai.

VIRREI
Jo no en som res! Soldats, al punt portau-me
l'aiguamans, perquè vull davant el poble
inhibir-me ben tost de la sentència...
Te la mereixes tu, Joanot, i els altres!

Entra un SOLDAT amb l'aiguamans i una tovallola. El VIRREI es renta les mans amb tota cura

COR (cantat)
Pilat, Pilat. Et rentes i t'eixugues
i tanmateix la sang correrà en rauja!
Perquè sou els més forts ara us calia
benignitat, perdó, paraules manses.
Mes com la gelosia us menja els ossos
no voleu abdicar el poder que ens roba
la sang.

VIRREI
Callau, mala gent, callau!

JOANOT COLOM (cantat)
Malgrat que callin elles, queda l'aire
que cridarà mentre una boca aleni.
Encara correrà la sang a dojo.

VIRREI
I la teva la primera! Ja esmolen
tenalles els botxins.

HERALD
Ai, els teus braços!;
et fugiran, amic, de les espatlles
i per llurs bandes et prendran les cuixes...

VIRREI
Cal que el terror que a foc i sang sembrares
de cap a cap de l'illa, avui el paguis!

JOANOT COLOM (cantat)
És més vil que el terror de foc i ferro
l'institucional, emperò hi ha ànimes
malignes o imbecils que el justifiquen
perquè el legalitzà un codi sectari!

Entra un BOTXÍ AMB TENALLES

VIRREI
Botxins mirau Joanot; atenallau-lo
i arribau de tal guisa i sense escrúpols
a la Porta Pintada i feis-ne trossos
del seu cos orgullós. El cap posau-lo
dins una gàbia de ferro negre
i així, en veure'l, tothom dirà amb temença:
"Volies llibertat? Ja la tens ara!"

VELL
Tres segles veurà el cap l'illa sencera
i serà una vergonya per a nosaltres!

VIRREI
Enduis-vos-el, botxins! Que no li planguin
ni un patiment ni una afrontant vergonya!
Partiu tots i llucau el seu suplici!
Jo me'n vaig al descans que me pertoca
amb les mans netes.

Apart a l'HERALD

Bé ja has vist Herald
com han anat d'Herodes a Pilat.

Se'n va tothom menys el COR i el VELL, que ara es troba entre ells

COR (cantat)
Avui és per als forts jorn gloriós,
daurat i perfumat com la codonya.
Què en sap el món, de nostra humil vergonya,
del nostre cor retut i tremolós?
Vindran temps, ho preveim, molt més amables.
Ai, no ho veurem, i abans correrà a dojo
la sang dels que, morint, no volen viure,
perquè esser esclaus és una nafra infecta
que enverina la sang d'homes i dones!
Avui el poble encar té fe i aguanta,
emperò el dia i l'hora en què la perdi
es badarà com un tonell de fusta
que ha perdut d'un sol cop tots els seus cércols,
i no el subjectarà ningú. Debades,
llavors, qui l'ha perdut, cercarà el poble,
però una nova fe haurà suplantada
la que avui ens predica a tot arreu.
Les generacions més joves d'ara
no pensen com llurs pares ni llurs avis
i volen fer-se un món de nova planta,
on el podrit no hi tengui ja cabuda
i es desglaci la neu dels prejudicis.
Que floreixi, que grani i que s'escampi
la llibertat!

Voldria aclarir que la identitat reflectida com a "Joanot Colom" a aquest "Blog", si bé. com s'explica en altres entrades, fou i ha estat el meu nom de combat en diversitat d'aventures, la identitat personal que encobria era perfectament coneguda pels membres dels diferents equips de treball, com la que ara m'ocupa i en la qual "Joanot Colom" es una identitat compartida en vers d'uns principis, uns valors, memòria de vida, i la tasca a la qual s'encomana. La optimització en l'us de la xarxa, la dinamització ciutadana, tot plegat, amb una proposta clara i contundent cap a la corporatització social. Ni sales, ni coves. Agustí Baró i Bauló. Per aclarir possibles mals entesos.
Salutacions a Joanot Colom de la sala i a Joanot Colom de sa cova.
En aquest espai d'identitat compartida es treballa per a afavorir les relacions humanes en i per a recuperar els valors de la persona des de les òptiques particulars dels partícips, aprenent a compartir justament això, identitat, la qual, gracies a la tecnologia mai més caldrà ni recomanem ocultar.
Salutacions i gràcies pel vostre interès. Agustí.

Amb seny, amb el coneixement que tenim a l'abast, optimitzant recursos, recuperant valors, seduint interessos, observant les entranyes, practicant empatia, fent un exercici docent de corporativisme social, amb optimisme, respecte, elegància i cortesia. T'hi apuntes!

Sóc un rodamón, dormo sempre al ras,
sota els vells estels, en la nit.
Busco un bon company, que no em sigui estrany
i en meni el camí a seguir.
Porto al meu sarró sols un tros de pa
que vull compartir amb l'amic
I cerco entre els homes, aquells més humans
i tenir l'amic a prop meu.
Company faig la ruta, de dia i de nit,
cantant l'esperança de viure en camí.
I cerco entre els homes, aquells més humans
i tenir l'amic a prop meu.

Ma joia ha estat sempre l'alegre amistat
que viu a la cambra d'un cor confiat.
I cerco entre els homes, aquells més humans
i tenir un cor a prop meu.

Les valls, les muntanyes, el mar i els estels
en canten la joia d'un món molt millor
I cerco entre els homes, aquells més humans
i tenir l'amic a prop meu.

Company fem la ruta, de dia i de nit.
Cantant l'esperança de poble en camí-
I cerco entre els homes, aquells més humans
i tenir l'amic a prop meu.

Sóc un rodamón, dormo sempre al ras,
sota els vells estels, en la nit.
Busco un bon company, que no em sigui estrany
i en meni el camí a seguir.
Porto al meu sarró sols un tros de pa
que vull compartir amb l'amic
I cerco entre els homes, aquells més humans
i tenir l'amic a prop meu.
Company faig la ruta, de dia i de nit,
cantant l'esperança de viure en camí.
I cerco entre els homes, aquells més humans
i tenir l'amic a prop meu.

Ma joia ha estat sempre l'alegre amistat
que viu a la cambra d'un cor confiat.
I cerco entre els homes, aquells més humans
i tenir un cor a prop meu.

Les valls, les muntanyes, el mar i els estels
en canten la joia d'un món molt millor
I cerco entre els homes, aquells més humans
i tenir l'amic a prop meu.

Company fem la ruta, de dia i de nit.
Cantant l'esperança de poble en camí-
I cerco entre els homes, aquells més humans
i tenir l'amic a prop meu.

Climent Picornell। Diari de Balears digital। Dilluns, 5 de maig del 2008. Edició N. 3515

La veritat és que la teoria social, o literària, de la pertinença a generacions s'esbrava de cada dia un poc més. Qui no ha sentit parlar de la generació del 98 o de la del 27 o de la Beat generation? Però a mesura que ens acostam a l'actualitat les generacions s'aprimen, tant com els estils i les modes, i les maneres d'entendre el món es comprimeixen d'allò més. El significat biològic de generació ja fa temps que ha deixat de tenir sentit ( Sant Agustí deia que cada trenta anys). Va ser reemplaçat, primer per la durada mitjana de la vida humana -amb A. Compte i Stuart Mill al davant, durant el segle XIX- fins que el concepte botà cap als camps de les relacions socials i culturals dels individus. Però ara, darrera cada cap de cantó, hi guaita una generació nova. La música moderna ens dóna exemples de les successives subgeneracions, o tribus modernes si tant volen, de la New wave, al Heavy metal, el Punk, el Reggae, el Grunge, l'Indie Pop, el Hip Hop... La generació de la Transició -del franquisme al postfranquisme-, els qui tenim ara de 50 a 70 anys, ben estudiada per Victor Pérez Díaz, amb la incorporació massiva de la dona a la feina i la reducció del nombre de fills, ha d'afrontar la paradoxa de què la societat s'omple de vells, però hi predominen els valors «joves». Ara, però, s'han anat succeint les noves generacions, que coexisteixen o es capolen les unes damunt les altres.

Així, a la Generació X, els nascuts durant els anys 70 -els adolescents dels anys 80- els post baby-boomers , els qui ja no cregueren en déus, ni en els Reis, els qui practicaren sistemàticament relacions sexuals prematrimonials, els qui no respectaren els pares en sentit antic, els qui escoltaren Punk, van ser substituïts per la Generació Y. Aquests, nascuts a partir dels anys 80 -els adolescents dels anys 90- foren ja, una generació de gent audiovisual. Jugaren amb les videoconsoles, consumistes, i començaren amb internet. Però ja els han enganxat els de la Generació Google, nascuts durant els anys 90, -els adolescents dels anys 2000- els qui arriben de marxa més enllà de les sis, han crescut amb més aparells connectats que els altres, el telèfon mòbil evolucionat, el seu punt de connexió és internet, i els seu cercador més popular Google.

Ara resulta que la generació Google és a punt de resultar un bluff, sobretot en relació a les seves habilitats en xarxa. Tot i que me sona a allò que diu ma mare que «en els seu temps les cançons deien coses i no com «, o a allò què «el nostre batxillerat si que era bo i no com ara»; «no com ara» és una justificació de vells, o de no voler entendre que els nostres joves o els nostres fills, són, repetim-ho, «més fills del seu temps que de la seva mare». Ens movem, com sempre, entre allò què els vells temps mai foren millors, o què els vells rockers mai moren, o mai voldrien morir, amb algun ridícul espantós com el del Rolling Stones, guanyant doblers a balquena damunt els escenaris, malgrat el seu aspecte decrèpit. Resumint: les darreres fornades havien parit les generacions X i Y, ja amb una subclasse, la generació Google. Una generació enxarxada, la net generation, la generació connectada ( ara amb els Ipods i els Iphones). Ara resulta, però, que a un estudi de la «Joint Information Systems Committee» es diu que la «Generació Google», no és la que millor es mou a la xarxa. Diu textualment «si bé la gent jove demostra una facilitat aparent i una gran familiaritat amb els ordinadors, en canvi, confia molt en motors de cerca, 'veu' més que 'llegeix' i no posseeix habilitats crítiques i analítiques per avaluar la informació que troba a la web». Aquest estudi, el Comportament Informatiu de l'Investigador del Futur, és recent, gener de 2008, i fa avinent que alguns detalls d'aquesta generació -impaciència en la recerca i la navegació, tolerància zero per a qualsevol retard en la satisfacció de les seves necessitats d'informació- s'estan convertint en norma per a tots els grups d'edat, des dels més joves fins als més vells que manegen internet. Profetitza l'inexorable creixement del llibre electrònic i les formes virtuals de publicació.

Som, com es veu, en unes condicions que defineixen, cada pic més, les noves generacions a partir dels seus comportaments relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). No fa molt tampoc, finals de 2007, la Universitat Oberta de Catalunya presentà el «Projecte Internet Catalunya», un dels majors projectes de recerca per esbrinar els nous comportaments amb vista a la invasió total de les TIC, codirigit per Manuel Castells i Imma Tubella. Es constatà una dinàmica de transformació. Hi ha una substitució gradual dels mitjans de comunicació tradicionals basats en la imatge i el consum familiar, sobretot la televisió, per la gestió individual, flexible, personalitzada i especialitzada de tot tipus de continguts. Així, amb internet a casa, canvien els usos i els consums dels mitjans de comunicació tradicionals i s'obren nous canals, tot i que amb l'edat i l'experiència, els usos s'especialitzen i es diversifiquen, i obren noves perspectives d'un univers multicanal i multiplataforma. Ara bé, diuen, «internet no disminueix la sociabilitat ni fomenta l'aïllament. Al contrari, en concordança amb els resultats de la investigació internacional, els usuaris d'internet són més sociables, més actius, tenen relacions d'amistat i familiars d'alta intensitat i també participen més en la societat. Internet augmenta la sociabilitat». L'estudi demostra que com més autònoma i més capaç d'enllestir projectes és una persona, més fa servir Internet. I com més la fa servir més desenvolupa la seva autonomia. «Internet és una plataforma d'expressió de l'emprenedoria, la iniciativa i la llibertat». Vaja! Entre el semibluff de la Generació Google i el cant a la llibertat dels usuaris d'Internet -en contra de la imatge que es té d'ells d' introspecció i d'aïllament davant els ordinadors- s'haurà de conformar una percepció dels internautes lluny dels llocs comuns més habituals.

Despertàvem a l'adolescència trobant-nos a la dècada dels 70. Anys foscos per a l'associacionisme i l'exercici de llibertats. Grisos núvols encalçaven les identitats. Alguns preníem consciència del que ens envoltava. Amb entusiasme i molt de coratge. Calia molt de coratge. Ens organitzàrem clandestinament entorn de cèl·lules pacífiques d'acció social. Els temps que corrien recomanaven molta discreció. Així que per a evitar represàlies ens afanyàvem a encobrir les nostres identitats i en preníem d'altres de prestades. Joanot Colom era el meu nom de combat. Te'n recordes!?

Joanot Colom, és un “blog” engegat per Agustí Baró amb una clara posició instructiva, pedagògica, que es plasmà en aquesta declaració de Principis:

1. Joanot Colom és un blog que té com a finalitat la formació en l’ús i la optimització dels recursos gratuïts que ofereix Internet, especialment gràcies al programari que ens proposa Google, per tal de formar ciutadans, “navegants”, respectuosos, conscients i responsables, segons la visió critica i els principis continguts en aquesta declaració.
2. Joanot Colom és un “blog” autònom que es regeix pels seus particips.
3. El “blog” pretén educar i formar els usuaris conjuntament en una vivència de llibertat personal i col·lectiva per a la consecució d'una societat en la qual l'home i la dona estiguin alliberats de tota servitud.
4. Joanot Colom, rebutja qualsevol teoria o acció política que vulneri els principis fonamentals dels drets de l'home i no està lligat a cap ideologia o disciplina política.
• Joanot Colom respecta les idees o accions polítiques o religioses de cadascun dels seus membres, a nivell personal, sempre que:
• Respectin la llibertat de la persona humana i els seus inalienables drets a la llibertat i la justícia.
• A més, el “blog” i els seus membres, partícips, hauran de respectar tota persona aliena, grup, organització o entitat, amb les mateixes reserves i restriccions assenyalades en els tres apartats anteriors. La disconformitat amb, i el conseqüent dret d'oposició a, qualsevol pràctica política o religiosa que vulneri els Principis Fonamentals dels Drets de l'Home.
5. Joanot Colom no es desentendrà de cap dels aspectes que configuren la societat (economia, política, religió, comunicació, etc.).
6. Joanot Colom refereix la seva pedagogia al context social del nostre món. Per tant, la seva acció formativa, coherent amb aquest context, anirà dirigida a tots.
7. El mètode educatiu de Joanot Colom tendirà a la formació de l'individu procurant harmonitzar tres vessants fonamentals:
• Social, educant els seus membres en comunitats democràtiques conscientment relacionades amb la realitat viva del seu entorn social.
• Intel·lectual, desenvolupant la capacitat cognitiva i crítica de l'individu en relació, tant a la seva pròpia activitat o idees com a les dels altres, en totes les seves facetes: científiques, culturals, artístiques, etc.
• Físic, motivant-lo en el desenvolupament equilibrat del seu propi cos per mitjà de l'exercici i de l'esforç.
  Com a base fonamental d'aquest mètode s'utilitzaràn les noves tecnologies per a recuperar el contacte intens amb la realitat, més pròxima, que ens envolta tenint en compte que és un mitjà que permet desenvolupar les potències de les persones d’una forma harmònica.
8. Joanot Colom resta obert a tota mena de col·laboració amb altres sempre que aquesta col·laboració resti en línia amb aquets principis.

Agrupament escolta fundat l’any 1975 per un bon grapat de joves, els quals s’escindiren de l’agrupament Jaume I del “Moviment Escolta i Guiatge a Mallorca”, cofundador del moviment de “Escoltes de Mallorca”.

L’agrupament escolta Joanot Colom en la seva naixença s’instal·la a la seu de l’Obra Cultural Balear. Convertint-se en un dels braços més dinàmics de l’Obra. Per raons d’espai passa a instal·lar-se temporalment als locals cedits per la església de Sant Jaume al carreró del carrer Sant Jaume de Palma fins que més tard s’instal·la definitivament als locals cedits per l’església d’Immaculat cor de Maria a la barriada de l’Amancer de Palma de Mallorca, convertint-se en l’únic agrupament laic, d’Escoltes de Mallorca, que disposa de dos consiliaris; en Simó Galmés i en Jordi Gayà.

El que segueix ha estat estret de:

http://www.mallorcaweb.net/escoltesmca/historia/Historia_de_EGM%5B1%5D.htm

La dècada dels 70 fou de grans canvis polítics i socials. De grans inquietuds i compromisos en tots el camps de la societat. En la celebració del Dia del Pensament de 1975 del “Moviment Escolta i Guiatge a Mallorca”, el moviment catòlic scout-guia de Mallorca, sorgí a la llum una corrent de pensament que, dins aquest moviment, demanava canvis importants en quant al tractament de la Fe, del sistema coeducatiu, de la democràcia interna de la institució.... En no arribar a un acord les dues parts, els responsables que volien els canvis varen deixar l’associació.

En principi, fundaren grups scout-guies independents, i hagué una certa època de confusió per la divisió que aquest cisma va generà. Alguns pares i mares no sabien cap a quina part s’havien de dirigir.

En el curs 77-78, el Bisbat ordenà que es complís la resolució del MEGM de no cedir locals de l’església als grups laics. L’associació “Escoltes de Mallorca”, encara sense estatuts, s’havia establert en el local de l’Obra Cultural Balear, que els hi cedia un espai. Però la majoria de grups no va tenir aquesta sort i el fet de quedar-se sense locals va fer que dels cinc grups que componien l’associació només quedés un, el de “La Soletat”. Aquesta fou una època de certa decadència, per aquest motiu i també per el fet de les eleccions democràtiques, que va fer que moltes persones en tot el moviment associatiu de Ciutat deixessin aquestes àrees d’activisme.

Segueix ...

La identitat de Joanot Colom escampada a tots els portals d'entrada a "Ciutat". Fou per a mi un dels primerencs inputs que em copsaren la ment. Reflexionar, també qui s'apunti, publicant comentaris, sobre l'exemple, l'escarni i tot el que envoltà aquells fets.