Blogger news

Mentre segueixo trepitjant ous , intent fer habitual un passeig matinal amb bicicleta, el qual em permet familiaritzar-me de vell nou amb la ciutat, sovint pren la marina cap al Molinar i segueix fins al Carnatge. No sempre ho aconsegueixo, un dia per que plou, l'altre per quem'encoman-ho a altres feines, ... Diumenge passat fins i tot vaig arribar a n'és Pil·lari on m'esperava, a taula, a cas comte Niell, una porcella rostida al forn de llenya. No n'hi havia d'ous (sobre la taula), de guarnició; patates, cebes tendres, carxofes i xampinyons. Exquisida! També la companyia, un bon batalló.
El cas es que aquest mati m'he permès fer un tomb pel mercat de Santa Catalina per tal d'observar que s'hi tresca, com van els preus, així com anar potejant la qüestió de la crisi pel món, si es cosa d'uns o altres, si es més cosa de pobres que de rics, qui compra, qui guaita, qui i que escull.
Superades les dificultats d'estacionament, m'he afanyat en acostar-me a una parada en la qual uns ous d'aspecte sumptuós m'han seduït, de cop i volta m'he vist fregint ous per a dinar, sucant-hi pa, quant de prompte, de través, una veu m'ha incriminat dient-me:
_ No em toquis els ous!
_ No els hi he pas tocat, senyor! Posi-me'n mitja dotzena.
Avui hem dinat d'ous ferrats amb patates fregides i preves torrats. Per això la cosa va d'ous.
De tocar els ous, de tocar-se els ous, de posar un vermell d'ou, d'ous covats, d'ous nials, de posar-hi ous, d'ous ...
Sembla ser que d'ous n'hi ha de tota mida, de petits, de mitjans, de grossos i de més grossos, XL (com les samarretes), de quantitat i de si t'ho pots permetre, tanmateix molts altres factors intervenen en la qüestió, com la temperatura, el moment, el lloc, o si més no a qui pertanyen, la marca, d'on son i de qui son, resulta important avaluar tota la casuística a l'hora de parlar d'ous, com de manipular-los.
En els temps que ens ha tocat, en sort, viure resulta evident allò del qual ja en parlaven alguns agorers del maig del 68 . Ha resultat un augment de l’autonomia individual i una menor subjecció als enquadraments col·lectius, circumstancia que fa que l'activitat de tocar o tocar-se els ous, eminentment, de caràcter subjectiu, hagi esdevingut tasca universal, competint a nivells insòlits amb altres esports, practicada per una ingent quantitat dels éssers humans que cohabiten la terra. Probablement la cosa sempre ha esdevingut així. La possible problemàtica, si n'hi ha, rau en que a hores d'ara, quan la informació és a l'abast, també, d'una gran majoria, les diverses pràctiques resulten apreciables amb facilitat.
Si bé es cert que en ocasions resulten interessants les manifestacions que envolten els assumptes dels ous, recordo als "lax'n'busto " cantant aquella cançó anomenada "toca'm els ous Maria ", o jo mateix a hores d'ara fent-vos coneixedors els ous que m'he cruspit a mig dia, no es menys cert que altres ocasions de caire íntim o circumstancial poden arribar a ser vergonyoses, resultant bastant incomode i perniciósl'esdevenir públic de segons quines pràctiques.



Feta aquesta reflexió; procedeixo a fer-vos a mans l'el·laboració d'aquests ous ferrats amb patates, preves i cebes tendres, per a la qual cosa recomano dues paelles, una petita per a fregir els ous i un altre més grossa iprofona per a fregir patates, preves i cebes, en aquest ordre. Mentre es van fregint les llegums, amb oli d'oliva, es deixa escalfar l'oli per als ous, convé sigui ben calent, en ser-ho s'hi llancen els ous, observarem el bull, posarem una mica de sal amb discreció, en obtenir el to desitjat procedirem a disposar-ho tot al plat. Llest. Que us vagi de gust i ull amb els ous.

Mentre em disposava a penjar aquest post m'ha arribat al correu el darrer de la Dolors Reig a "El Caparazon" , el qual parla del missatge que hi ha rere la caixa de Google . Us el recomano, Tal volta arribem, els humans, a posar un vermell d'ou.

Agustí

Clar i solejat dia de Sant Jordi. Convidant a sortir i a compartir. Tot un èxit de participació i, pel que narraren els experts, un èxit en vendes.
Personalment em van seduir diversitat de llibres dels quals us en deixo les recomanacions pertinents:
"El meu camí cap a la utopia" d'Arcadi Oliveres. editat per Angle Editorial en la col·lecció "El fil d'Ariadna" .

"Defalliment (Memòries de Miquel Costa i Llobera)" de Miquel López Crespí, editat a la col·lecció El cabàs d' El Gall editor.
"Un llac en flames" , primera novel·la del poeta de Manacor Hilari de Cara , editat per Quaderns Crema."Apunts del Pla de Mallorca" de Climent Picornell Bauzà, editat a la col·lecció Ramon Llull , d' El Gall editor.

"50 anys de la cançó" de Joaquim Vilarnau (Manresa, 1966), periodista i director de redacció de la revista Enderrock entre el 1997 i el 2002. Editat per Cossetània Edicions.
"Catmasutra" de Maite Roldan editat a la col·lecció "Humor" de "Angle Editorial" .

Ahir us deixava amb la reflexió sobre els conceptes, connexió, compartir i col·laborar, a debat i en efervescència a la xarxa, recomanant la vostra pròpia experiència, convidant a viatjar per orbites suggerides.
Avui es la diada de Sant Jordi, en la qual se'ns convida a obsequiar amb la bellesa, efímera, de la rosa i el conreu de la lectura. Evocant el mite de la victòria del cavaller sobre el drac, la lluita universal entre el be i el mal que en tantes ocasions es repeteix en nosaltres mateixos, en el jo interior, en el col·lectiu, transcendint en disputes i malestars que evidencien la dualitat d'una moral i ètica difoses pel trasbals dels temps.
Sant Jordi, una diada que, des de Catalunya, a transcendit al món convertint en festa l'estímul de l'amor i la lectura a traves del mercadeig al carrer de roses i llibres que llibreters i floristes s'afanyen a bastir hermosint el deambular quotidià, paradetes de llibres, roses engalanades, poesia al vent, signatura de llibres i recuperar el carrer per a trobar-nos amb la gent.
Gaudiu-ne, bon dia i bona diada.
Que us recomanaria? Trepitjar el carrer, deixar que us prengui el sol i quant a la lectura, aquella que us seduïsca. Ah! si pel camí en qualque jardí trobeu una flor, oloreu-la i aprecieu la seva frescor.

I a ser possible sense costos afegits. Això és el que sembla, a primer cop d'ull, ens proposa i es debat a la xarxa, en aquests temps de recessió econòmica, entre altres moltes coses, evidentment.

Des de la precarietat i la petitesa del meu redol, immediat, dia rere dia m'afanyo en reciclar-me, observant, quant m'és permès, els hàbits i comportaments en l'us i maneig de les eines, d'ús gratuït, cada cop més acurades, que es poden trobar a Internet. Deu ni do!

A dia d'avui tot un seguit d'enllaços amb els quals he anat topant-me com son ara, i per damunt dels altres, pel que fa a la meva bitàcola personal, "El Caparazon", conduit per Dolors Reig, i el blog de Juan Freire , son algunes mostres oportunes del bull qu'en aquests moments viu la societat, suposadament, benestant, i ens il·lustren del gran ventall de possibilitats amb les quals, qui s'ho pugui permetre i en tant i en quant s'ho pugui permetre, hom pot endinsar-se en l'aventura de compartir coneixement.

Sembla evident la voluntat, i cap aquí apunta el concepte del que s'anomena web3 o web semàntica , d'acurar les recerques a l'univers virtual, cada cop més real, per tal d'afavorir l'exquisidesa en la navegació.

Sembla sert i segur que cap allà al 2020 el nombre d'usuaris, compartint, a la xarxa haura crescut exponencial-ment. Feis una ullada a la següent presentació que STI International convida a divulgar:

servicios-3

Amb seguretat els avenços tecnològics estan marcant el ritme d'un procés crític de canvi al qual sembla que ni tots poden accedir-hi, ni pot ser tots volen, en les mateixes condicions, apreciant-se un desgast en els usos marcat per la desconfiança i l'analfabetització tecnològica, que pot ser patim tots plegats en diversitat d'àmbits.

Vull ser optimista i augurar que tard o prest aquest bull cruillerà amb propostes valentes en les quals no sols es demandi la participació, es sol·liciti la connexió, el compartir, i el col·laborar, si més no ens conectem, compartiguem i col·laborem en construir plegats un mon millor. Tant de bo sigui més prest que tard

A instàncies de l'amic Miquel López Crespí , m'he encoratjat a engegar la singladura d'un blog a BalearWeb , "Bandejats" , inspirat en la lectura de "La ciutat del Sol" , premi de Narrativa Josep Loperas i Martí, de l'Òmnium Cultural, Granollers, 1998, de Miquel López Crespí editat per l'editorial Granollers, amb intenció de compartir, inquietuds, impressions, comentaris, i experiència per tal de, tots plegats, en funció de com prenguin les coses, al igual qu'els protagonistes de la novel·la, bandejats, engegar la descoberta d'un altre món, possible, gracies als avenços, accessibles, i nous usos als quals podem arribar i es proposen a la xarxa, la World Wide Web

Salutacions coratge i resistència. Agustí Baró Bauló

;;