Joanot Colom

Diari de Balears। Dimarts 29 d'abril de 2008. Edició N. 3509

No és per parlar de cine que he manllevat el títol de l'article d'una pel·lícula d'Stephen Hopkins, sinó per tractar d'un tema que té poc a veure amb la trama del film, i no sols -de moment com a mínim- perquè els protagonistes no són Gene Hackman, Morgan Freeman ni Monica Belluci.

Hi ha tantes anomalies en la gestió de la moral i els recursos públics feta en la passada legislatura del PP que ells mateixos -segons es desprèn de les declaracions d'algun dels seus caps visibles- tenen sota sospita tots els excàrrecs del partit; el món polític hi té tot el PP; els ciutadans, tots els polítics; i, qui sap, si des de fora de l'illa, ens hi tenen a tots els mallorquins. Encara que hi deu haver una part de raó, és evident que són generalitzacions exagerades.

Situacions com aquesta són una bona oportunitat perquè qui vulgui pugui demostrar la dignitat, no tan sols davant els altres, sinó a ell mateix, que és on més falta fa. I es pot demostrar fent costat a la veritat, el sentit comú, la raó... o com li vulguem dir.

Remoure el tema de la denominació de la llengua de les Balears o del perill que corren les modalitats a causa de la normalització, és un recurs habitual del PP per alçar cortines de fum o per diferenciar-se de la resta de partits. És trist si aquesta és la millor manera de fer-ho que tenen, si en tots els altres àmbits ells mateixos creuen que no poden oferir res millor que els altres partits.

Aquesta vegada, el batle de Calvià -el més ben assessorat del món, si tenim en compte què els costa, als calvianers- l'ha feta grossa. Qui avui en dia nega la unitat de la llengua que es parla a Mallorca amb la que es parla a la resta de les Illes, a València o a Catalunya, té un problema greu; potser del mateix origen que els qui no saben dir que no o dels qui són addictes a determinades substàncies; un problema que, si no es cura, repercuteix sobre el conjunt de la societat de tal manera que les conseqüències les pagam tots.

Del PP n'hi ha que ja han mostrat desacord amb la proposta del batle Delgado. Entre ells, la candidata a presidir-lo, Rosa Estaràs. Però és una discrepància tan acovardida que sembla donar-li raó.

En la roda de premsa de l'altre dia, segons conten els diaris, es va dedicar quasi en exclusiva al tema de la llengua. Sabem que defensa la solució de l'Estatut sobre la identitat de la llengua, i que se sent orgullosa del bunyol que hi va afegir (la llista de les modalitats insulars a què fa referència, no fos que, vist com van les coses, qualcú pensi que es parla del sicilià).

En la roda de premsa, per mostrar la seva sensibilitat sobre la qüestió, va posar com a exemple que al seu fill a l'escola li ensenyen a dir porta quan aquí sempre hem dit du.

Una afirmació d'impacte. No crec que, com a mare, la senyora Estaràs tengui tan poca confiança en la capacitat del seu fill de gestionar l'existència de sinònims. Tampoc no deu creure que hi hagi cap mestre que amagui als alumnes un verb tan català com dur o els en privi l'ús. Ni deu voler impedir que els escolars vagin un poc més enllà del vocabulari quotidià de la seva mare. Però, a més, resulta ridícul privar de mallorquinitat el verb portar. El trobam usat de Llull i Turmeda fins avui, passant pel seu dilecte Costa i Llobera, que ben poc deuen llegir. I si, amb la seva dèria de no voler que portem, fa una passa més, què passarà amb els portàtils, les portadores per a la verema, els portaavions, o els xecs al portador o a qui el porta? O si la senyora Cirer no pot fer de portadora del pendó, el de la processó vull dir? Fins i tot a la web de l'Ajuntament de Calvià, amb foto del batle inclosa, hi surten els «portadors» dels gegants. No crec que la senyora Estaràs pugui ignorar tantes coses i impartir-ne lliçons. Per tant, en vull pensar que -fent gala d'oculta ironia- ho va dir de per riure; feia broma i els periodistes -pensant que els temps no són per anar de bromes- no la degueren agafar. Si no fos així... potser el PP hauria de canviar de portaveu o, com diria mossèn Alcover, aidar-la «a portar la creu».

Aquesta és una oportunitat perquè la bona gent del PP aposti per superar el tema de la llengua i siguin prou valents per prendre una posició al costat del sentit comú i del comú científic: reconèixer obertament la unitat, acceptar-ne el nom unitari -ara que els seus ja ho fan a València- i deixar clar que no implica perdre les formes illenques sinó, ben al contrari, l'única via per salvar-les, perquè les llengües si se salven no ho fan a trossos, sinó completes. Si, en aquest tema, escampen benzina no s'han d'estranyar que de tant en tant els surtin piròmans amb pedres fogueres.

Joan Melià, professor de la UIB

Joanot Colom, és un “blog” engegat per Agustí Baró amb una clara posició instructiva, pedagògica, que es plasmà en aquesta declaració de Principis:

1. Joanot Colom és un blog que té com a finalitat la formació en l’ús i la optimització dels recursos gratuïts que ofereix Internet, especialment gràcies al programari que ens proposa Google, per tal de formar ciutadans, “navegants”, respectuosos, conscients i responsables, segons la visió critica i els principis continguts en aquesta declaració.
2. Joanot Colom és un “blog” autònom que es regeix pels seus particips.
3. El “blog” pretén educar i formar els usuaris conjuntament en una vivència de llibertat personal i col·lectiva per a la consecució d'una societat en la qual l'home i la dona estiguin alliberats de tota servitud.
4. Joanot Colom, rebutja qualsevol teoria o acció política que vulneri els principis fonamentals dels drets de l'home i no està lligat a cap ideologia o disciplina política.
• Joanot Colom respecta les idees o accions polítiques o religioses de cadascun dels seus membres, a nivell personal, sempre que:
• Respectin la llibertat de la persona humana i els seus inalienables drets a la llibertat i la justícia.
• A més, el “blog” i els seus membres, partícips, hauran de respectar tota persona aliena, grup, organització o entitat, amb les mateixes reserves i restriccions assenyalades en els tres apartats anteriors. La disconformitat amb, i el conseqüent dret d'oposició a, qualsevol pràctica política o religiosa que vulneri els Principis Fonamentals dels Drets de l'Home.
5. Joanot Colom no es desentendrà de cap dels aspectes que configuren la societat (economia, política, religió, comunicació, etc.).
6. Joanot Colom refereix la seva pedagogia al context social del nostre món. Per tant, la seva acció formativa, coherent amb aquest context, anirà dirigida a tots.
7. El mètode educatiu de Joanot Colom tendirà a la formació de l'individu procurant harmonitzar tres vessants fonamentals:
• Social, educant els seus membres en comunitats democràtiques conscientment relacionades amb la realitat viva del seu entorn social.
• Intel·lectual, desenvolupant la capacitat cognitiva i crítica de l'individu en relació, tant a la seva pròpia activitat o idees com a les dels altres, en totes les seves facetes: científiques, culturals, artístiques, etc.
• Físic, motivant-lo en el desenvolupament equilibrat del seu propi cos per mitjà de l'exercici i de l'esforç.
  Com a base fonamental d'aquest mètode s'utilitzaràn les noves tecnologies per a recuperar el contacte intens amb la realitat, més pròxima, que ens envolta tenint en compte que és un mitjà que permet desenvolupar les potències de les persones d’una forma harmònica.
8. Joanot Colom resta obert a tota mena de col·laboració amb altres sempre que aquesta col·laboració resti en línia amb aquets principis.

Agrupament escolta fundat l’any 1975 per un bon grapat de joves, els quals s’escindiren de l’agrupament Jaume I del “Moviment Escolta i Guiatge a Mallorca”, cofundador del moviment de “Escoltes de Mallorca”.

L’agrupament escolta Joanot Colom en la seva naixença s’instal·la a la seu de l’Obra Cultural Balear. Convertint-se en un dels braços més dinàmics de l’Obra. Per raons d’espai passa a instal·lar-se temporalment als locals cedits per la església de Sant Jaume al carreró del carrer Sant Jaume de Palma fins que més tard s’instal·la definitivament als locals cedits per l’església d’Immaculat cor de Maria a la barriada de l’Amancer de Palma de Mallorca, convertint-se en l’únic agrupament laic, d’Escoltes de Mallorca, que disposa de dos consiliaris; en Simó Galmés i en Jordi Gayà.

El que segueix ha estat estret de:

http://www.mallorcaweb.net/escoltesmca/historia/Historia_de_EGM%5B1%5D.htm

La dècada dels 70 fou de grans canvis polítics i socials. De grans inquietuds i compromisos en tots el camps de la societat. En la celebració del Dia del Pensament de 1975 del “Moviment Escolta i Guiatge a Mallorca”, el moviment catòlic scout-guia de Mallorca, sorgí a la llum una corrent de pensament que, dins aquest moviment, demanava canvis importants en quant al tractament de la Fe, del sistema coeducatiu, de la democràcia interna de la institució.... En no arribar a un acord les dues parts, els responsables que volien els canvis varen deixar l’associació.

En principi, fundaren grups scout-guies independents, i hagué una certa època de confusió per la divisió que aquest cisma va generà. Alguns pares i mares no sabien cap a quina part s’havien de dirigir.

En el curs 77-78, el Bisbat ordenà que es complís la resolució del MEGM de no cedir locals de l’església als grups laics. L’associació “Escoltes de Mallorca”, encara sense estatuts, s’havia establert en el local de l’Obra Cultural Balear, que els hi cedia un espai. Però la majoria de grups no va tenir aquesta sort i el fet de quedar-se sense locals va fer que dels cinc grups que componien l’associació només quedés un, el de “La Soletat”. Aquesta fou una època de certa decadència, per aquest motiu i també per el fet de les eleccions democràtiques, que va fer que moltes persones en tot el moviment associatiu de Ciutat deixessin aquestes àrees d’activisme.

Segueix ...

La identitat de Joanot Colom escampada a tots els portals d'entrada a "Ciutat". Fou per a mi un dels primerencs inputs que em copsaren la ment. Reflexionar, també qui s'apunti, publicant comentaris, sobre l'exemple, l'escarni i tot el que envoltà aquells fets.

Per tal d’optimitzar al màxim el temps i el propi recurs. Consider-ho important seguir una metodologia que ens permeti, al menys, acordar el viatge que volem fer cada un de nosaltres. Tot per tal d’afavorir la convivència i el respecte de les identitats. Per això i per qui soc. M'heu de conèixer. Si us ve de gust. Si no també podreu trobar les eines gratuïtes que he trobat com a recursos que avui també, a més d’altres coses que us contaré, son gratuïts.

Us vull ben donar una noticia. A les mans m’he trobat i teniu un, per alguns, nou recurs, el qual, personalment penso que ens pot fer donar un bot quàntic pel que fa al destí de la humanitat. Amb la virtut de permetre'ns alenar fort. Retornant-nos a la realitat del nostre entorn més pròxim.
No em considero mal navegant, ans al contrari. Per la qual cosa, ja que no em sento convidat per ningú altri, em decideixo, com podeu veure, a fer salpar la meva pròpia nau. Amb la particularitat de voler-vos convidar a totes i a tots. No sols a compartir viatge sinó, a més, a compartir coneixement.

Per a mi mateix, pels meus fills, pels meus pares, pels qui ja no hi són, pels qui hi som ara, pels ciutadans del món, i després d'haver-me resignat a l'ostracisme, el món es belluga i les noves tecnologies em permeten tornar a somiar d'aprendre plegats a conviure en un mon cada cop millor.

Uff! i de què va tot això?

Va d'identitats i respecte; va de noves tecnologies i d'aprendre a comunicar; va de relacions i de justícia; ...

Per tot i això. Les circumstancies i la pròpia situació en trobo innocentment amb la tasca d'almenys intentar-ho.

T'hi apuntes!!!

T'he de menester per a moltes coses, entre altres també per a la de possibilitar la millora, l'optimització, en l'ús d'aquestes noves tecnologies que comencen a oferir recursos gratuïts fantàstics (al meu entendre).

Us vull dar la benvinguda al meu blog. Encara és en fase de construcció.

El bloc enllaça amb altres...

Si bé un dels meus oficis fou el de dissenyador gràfic us ben confesso que estic en fase total de reciclatge

Disculpeu les molèsties.

Salutacions!