Joanot Colom

Diari de Balears। Dimarts 29 d'abril de 2008. Edició N. 3509

No és per parlar de cine que he manllevat el títol de l'article d'una pel·lícula d'Stephen Hopkins, sinó per tractar d'un tema que té poc a veure amb la trama del film, i no sols -de moment com a mínim- perquè els protagonistes no són Gene Hackman, Morgan Freeman ni Monica Belluci.

Hi ha tantes anomalies en la gestió de la moral i els recursos públics feta en la passada legislatura del PP que ells mateixos -segons es desprèn de les declaracions d'algun dels seus caps visibles- tenen sota sospita tots els excàrrecs del partit; el món polític hi té tot el PP; els ciutadans, tots els polítics; i, qui sap, si des de fora de l'illa, ens hi tenen a tots els mallorquins. Encara que hi deu haver una part de raó, és evident que són generalitzacions exagerades.

Situacions com aquesta són una bona oportunitat perquè qui vulgui pugui demostrar la dignitat, no tan sols davant els altres, sinó a ell mateix, que és on més falta fa. I es pot demostrar fent costat a la veritat, el sentit comú, la raó... o com li vulguem dir.

Remoure el tema de la denominació de la llengua de les Balears o del perill que corren les modalitats a causa de la normalització, és un recurs habitual del PP per alçar cortines de fum o per diferenciar-se de la resta de partits. És trist si aquesta és la millor manera de fer-ho que tenen, si en tots els altres àmbits ells mateixos creuen que no poden oferir res millor que els altres partits.

Aquesta vegada, el batle de Calvià -el més ben assessorat del món, si tenim en compte què els costa, als calvianers- l'ha feta grossa. Qui avui en dia nega la unitat de la llengua que es parla a Mallorca amb la que es parla a la resta de les Illes, a València o a Catalunya, té un problema greu; potser del mateix origen que els qui no saben dir que no o dels qui són addictes a determinades substàncies; un problema que, si no es cura, repercuteix sobre el conjunt de la societat de tal manera que les conseqüències les pagam tots.

Del PP n'hi ha que ja han mostrat desacord amb la proposta del batle Delgado. Entre ells, la candidata a presidir-lo, Rosa Estaràs. Però és una discrepància tan acovardida que sembla donar-li raó.

En la roda de premsa de l'altre dia, segons conten els diaris, es va dedicar quasi en exclusiva al tema de la llengua. Sabem que defensa la solució de l'Estatut sobre la identitat de la llengua, i que se sent orgullosa del bunyol que hi va afegir (la llista de les modalitats insulars a què fa referència, no fos que, vist com van les coses, qualcú pensi que es parla del sicilià).

En la roda de premsa, per mostrar la seva sensibilitat sobre la qüestió, va posar com a exemple que al seu fill a l'escola li ensenyen a dir porta quan aquí sempre hem dit du.

Una afirmació d'impacte. No crec que, com a mare, la senyora Estaràs tengui tan poca confiança en la capacitat del seu fill de gestionar l'existència de sinònims. Tampoc no deu creure que hi hagi cap mestre que amagui als alumnes un verb tan català com dur o els en privi l'ús. Ni deu voler impedir que els escolars vagin un poc més enllà del vocabulari quotidià de la seva mare. Però, a més, resulta ridícul privar de mallorquinitat el verb portar. El trobam usat de Llull i Turmeda fins avui, passant pel seu dilecte Costa i Llobera, que ben poc deuen llegir. I si, amb la seva dèria de no voler que portem, fa una passa més, què passarà amb els portàtils, les portadores per a la verema, els portaavions, o els xecs al portador o a qui el porta? O si la senyora Cirer no pot fer de portadora del pendó, el de la processó vull dir? Fins i tot a la web de l'Ajuntament de Calvià, amb foto del batle inclosa, hi surten els «portadors» dels gegants. No crec que la senyora Estaràs pugui ignorar tantes coses i impartir-ne lliçons. Per tant, en vull pensar que -fent gala d'oculta ironia- ho va dir de per riure; feia broma i els periodistes -pensant que els temps no són per anar de bromes- no la degueren agafar. Si no fos així... potser el PP hauria de canviar de portaveu o, com diria mossèn Alcover, aidar-la «a portar la creu».

Aquesta és una oportunitat perquè la bona gent del PP aposti per superar el tema de la llengua i siguin prou valents per prendre una posició al costat del sentit comú i del comú científic: reconèixer obertament la unitat, acceptar-ne el nom unitari -ara que els seus ja ho fan a València- i deixar clar que no implica perdre les formes illenques sinó, ben al contrari, l'única via per salvar-les, perquè les llengües si se salven no ho fan a trossos, sinó completes. Si, en aquest tema, escampen benzina no s'han d'estranyar que de tant en tant els surtin piròmans amb pedres fogueres.

Joan Melià, professor de la UIB