Blogger news


Tres setmanes justes després d'haver ingressat a la presó de Palma, del bon company de lluites cíviques diverses, n'Agustí Baró i Bauló, m'arriba la segona carta, que jo rep amb tantes ganes o més que l'anterior. Ras i curt, m'hi "proposa d'obrir un blog d'ús restringit a les persones que hi siguin interessades, el qual permetria un diàleg distant en el temps emperò eficaç".

No deix passar ni un dia.

Avui mateix, festa de Sant Bernat, m'hi he volgut aplicar amb ganes. Vet ací, doncs, la salutació inicial, perquè puguis dir-hi i penjar-hi la teva, sempre que vulguis.

Llavors podem fer-li'n arribar còpia impresa, per correu ordinari convencional a:

Agustí Baró i Bauló
Centre Penitenciari
Carretera de Sóller
Apartat de Correus 2016
Palma (Mallorca)


Adreçant-nos, així, a un recinte tan tancat com és ara el centre penitenciari de Palma, contribuïm a fer que pugui romandre una mica més obert de pint en ample a tots vuit vents del món.

En la nostra llengua materna, la de la nostra mare Terra, la llengua catalana.

Mitjançant un element tan senzill, barat i ràpid com és ara la xarxa de les xarxes, INTERNET.

Bona feina!
Bon contacte!
Bons enllaços!
Bones noves!

Ciutat, 20 d'agost de 2008

Cecili Buele i Ramis


Comentari d'Agustí Baró al llibre de Miquel López Crespí

Premi de Narrativa Josep Loperas i Martí, de l'Òmnium Cultural, Granollers, 1998, de Miquel López Crespí editat per l'editorial Granollers.

Una reial ordre donada el dia 20 de març de 1413 a Barcelona per Ferran de Trastamara i un fragment del “Cronicon Maioricense” contextualitzen, extraordinàriament, la narració fantàstica de les vivències d'un bandejat, a la seva terra, supervivent de l'aventura d'anar a la recerca d'un món millor.

Moltes són les històries que podem trobar als prestatges sobre el descobriment del nou món.

La Ciutat del Sol n'és una que ens la conta en primera persona, fent-nos aterrar de peus a terra, i, en comptes de parlar-nos d'evangelitzar i convertir heretges, ens fa reflexionar sobre la realitat d'una humanitat dividida entre pobres i rics, esclaus i senyors, sotmesos i poderosos, on la febre d'obtenir riqueses pot més que els millors pensaments.

Perfectament ambientada en un moment històric en què la Mediterrània n'és el centre, del vell món, les vivències que ens narra el protagonista transcendeixen en el temps, universalitzant el desig de no sols somniar un món on l'home pugui ser lliure sense por a presons, repressions ni turments, somniar en un món en el qual es pugui viure del que ens ofereix la natura mitjançant l'esforç, i tenir per norma suprema la igualtat i la llibertat de ser qui som.

En recomano coratjosament la lectura.

Agustí Baró Bauló


;;