Blogger news

Sóc un rodamón, dormo sempre al ras,
sota els vells estels, en la nit.
Busco un bon company, que no em sigui estrany
i en meni el camí a seguir.
Porto al meu sarró sols un tros de pa
que vull compartir amb l'amic
I cerco entre els homes, aquells més humans
i tenir l'amic a prop meu.
Company faig la ruta, de dia i de nit,
cantant l'esperança de viure en camí.
I cerco entre els homes, aquells més humans
i tenir l'amic a prop meu.

Ma joia ha estat sempre l'alegre amistat
que viu a la cambra d'un cor confiat.
I cerco entre els homes, aquells més humans
i tenir un cor a prop meu.

Les valls, les muntanyes, el mar i els estels
en canten la joia d'un món molt millor
I cerco entre els homes, aquells més humans
i tenir l'amic a prop meu.

Company fem la ruta, de dia i de nit.
Cantant l'esperança de poble en camí-
I cerco entre els homes, aquells més humans
i tenir l'amic a prop meu.

1 Comment:

  1. Rodamón said...
    Un bon amic a la presó de Palma

    És molt trist això de veure un amic teu -amb no gaires recursos econòmics- entrant dins la presó de Palma, per no haver pogut pagar a la família allò que hi pertocava durant mesos!

    La sentència del senyor jutge, que en dicta l'ordre d'ingrés, segurament resulta que és ben justa. Segurament que no ens trobam davant cap casta de sentència que pugui valorar-se com a injusta.

    Si es miren, sobretot, aquelles situacions patides per uns fills -gens ben tractats pel pare, en relació amb l'aportació corrent de recursos econòmics que no els han arribat com es mereixen-!

    Segurament que no és cap casta de sentència injusta; si hom atén amb cura i gran esment la legislació vigent en la matèria.

    Segurament que no és cap casta de sentència injusta; i s'ajusta plenament al que hi pertoca, segons les lleis penals en vigor a l'Estat espanyol.

    Però això no lleva gens ni mica, davant una escena com aquesta, que no resulti trist i lamentable haver de veure amb els teus ulls que un bon amic ingressa a la presó de Palma, per una causa com aquesta!

    Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, hom voldria ser més ric, i haver-ne pogut pagar el muntant total abans d'entrar-hi!

    Resulta, si més no, tan mal d'entendre, això que et fiquin a la presó per no haver pogut pagar...

    Com si des de la presó estant se'n pogués refer la dita malifeta, i s'hi poguessin aconseguir amb més facilitat, allà dedins, aquells recursos econòmics tan difícils d'obtenir fora de les reixes!

    A la tristesa que amara l'esperit de qui acompanya l'amic -amb no gaires recursos econòmics- fins a la primera de les nombroses barreres metàl·liques característiques del recinte carcerari de Palma, s'hi ajunta, també, la ràbia profunda que hi provoca el fet de veure que no arriba a entrar-hi mai, en canvi, una altra gent que n'ha fet qualcuna molt més grossa dins la vida!

    I aleshores t'entra i t'envaeix i t'inunda una plorera tan intensa i immensa, i tan mala d'esvair, que no arribes a saber ben bé com aturar-ne els brams i els sanglotejos...

    CIL BUELE, amic de Joanot Colom

Post a Comment