Joanot Colom

Joan Melià। Diari de Balears। Dimarts, 6 de maig del 2008. Edició N. 3516

En el darrer i excel·lent llibre de Guillem Frontera, La mort i la pluja, el narrador conta la història del blonco en Sebastià, un mallorquí que, sense formació acadèmica, se n'anà a cercar fortuna a l'Argentina. En un temps que feia d'agrimensor, enmig de la Pampa (a més de cinc-cents quilòmetres del poble de més a prop), va veure que li era necessari saber obtenir la hipotenusa d'un triangle rectangle. Durant una època, l'obsessió per resoldre-ho li va dur tants de mals de cap que emmalaltí i tot. A la fi, sense saber molt bé com, arribà a la fórmula a² + b² = c². N'estava tan satisfet que, fins i tot, va pensar que si la patentava es faria ric i trauria de la misèria els seus. Dos anys més tard, a Buenos Aires, quan volia patentar la fórmula, un psicoanalista català, que en formava, d'argentins, li va explicar que, dos mil quatre-cents anys abans a un lloc molt lluny de la Pampa, Pitàgores ja l'havia trobada. Ja podeu imaginar-vos l'efecte que li va fer; per sortir-se'n necessità l'ajut del psicoanalista.

La lectura del capítol fronterer, m'ha recordat una cosa -d'abast molt menor- que m'ocorregué a mi, no fa gaire. Vaig escriure l'article «La caverna, encara» (DdB, 4/3/08), amb la seguretat -ben pueril, després ho vaig veure- que la relació que hi establia entre el mite platònic i la televisió era original. Quan, el diumenge abans de publicar-lo, fent empelts en companyia d'un amic, li vaig comentar aquest paral·lelisme, es va entusiasmar amb la troballa -és un bon amic-, tant que ens va fer estranyar a tots dos que ningú mai no l'hagués fet. En arribar a casa, vaig obrir el Google i vaig fer una cerca amb mots com «Pitàgores, caverna, televisió»: la llista de texts en què es feia la comparació va ser brutal. Sort que vaig ser a temps d'afegir enmig de l'article un prudent «molts són els qui han vist aquest paral·lelisme». Ja hem estat tants els humans d'ençà que hi som que, segurament, poques vegades som originals, encara que ens ho creguem. Per tant, convé ser prudents.

Dic això perquè volia referir-me als GPS i no em sé estar de dir que, tot i semblar nou, és un invent ben antic. Els tres Reis n'usaren un per anar fins a Betlem, encara que no l'anomenaven GPS (global positioning system; no hi havia tanta pressió de l'anglès, aleshores), sinó estel. Fins no fa gaire, els mariners, també s'hi guiaven per aquesta classe de GPS. Tan antic és aquest invent com el de l'eixugadora de roba amb energia solar. El problema que tenen és que ningú no paga per usar-los, per això estan en desús i són substituïts per uns altres que permeten que qualcú cobri.

L'anglicització que ens arriba pels GPS no es limita al nom, sinó que abasta camps més delicats. No fa gaire vaig anar a Calvià i com que no hi sé gaire les tresques, som d'aquells del Pla que d'habitud no solen anar allà deçà Palma. Sabent-me aquest límit, un amic que havia de venir amb el meu cotxe es va presentar amb un GPS hispanòfon, decidit que en seguíssim les instruccions. Així ho fèiem, però amb dubtes: cada vegada que acabàvem una maniobra ens ordenava que circulàssim per l'esquerra, fins que vérem que el problema era de traducció, ja que en anglès devia recomanar circular «on the left» (així van), i en la traducció, literal, pel que sembla, deien «por la izquierda». Sort que era autopista, perquè si hagués estat de doble sentit hauríem tengut un denou (excepte si els que venien en sentit contrari també haguessin usat el mateix GPS). S'ha de dir que, així i tot, arribàrem davant el restaurant; el problema va ser que no hi hagué aparcament.

Està prou dit que les llengües de les comunitats lingüístiques vinculades al poder (polític, econòmic, etc.) que domina altres comunitats interfereixen sobre les dominades, fins i tot en situacions absurdes. Hem vist exemples de l'anglès en relació amb totes les altres i amb el castellà. Però en tenim d'altres més a prop, en els indicadors de vies de cintura i autopistes, que fa poc que han tornat bilingües, sovint grotescament. Un dels missatges que donen és «Circule / por carril / derecho» i «Circuli / per carril / de la dreta». Com que en castellà a la mateixa línia no hi cap «por el carril» han optat per llevar l'article. I, clar, la versió catalana, supeditada a la castellana, també es fa sense article. No em digueu que costaria molt escriure «pel» en lloc de «per» i farien la frase normal. Un altre cas d'aquests, però per causes diferents, és l'indicador de la via de cintura que diu el temps que falta per arribar a la desviació de «Valldemoss.», en què abreugen el nom suprimint la a del final i hi posen un punt, el qual ocupa l'espai que podria ocupar la a. Fixau-vos-hi (a les hores punta, que també deu ser un anglicisme, no suposa gens de perill).

Tampoc no és gens original queixar-se del poc esment en l'ús de la llengua (en els dos sentits, qualitatiu i quantitatiu).