Victorí Planells | dBalers। 26/05/2008 |

Ells, que intenten obligar-nos a viure segons rància i dogmàtica moral (contraris a l’avortament, a l’eutanàsia, a la investigació amb embrions, als matrimonis homosexuals... ), no dubten a emprar els doblers públics de forma privada per enriquir-se escandalosament. Veient aquest desgavell, el meu ofici de psiquiatre em suggereix avui una reflexió.

Estic estupefacte davant d’alguns polítics imputats en casos de corrupció, per la tendència a justificar-se en una malaltia mental. No es pot fer aparèixer una malaltia mental com un colom surt volant del mocador del prestidigitador. Ben segur que els jutges aclariran si són simulacions interessades o patologies contrastades. I si finalment es comproven trastorns psíquics, caldrà establir-ne la relació estricta i temporal amb els actes comesos.

Per cert, la delictologia, en estudiar els delictes que cometen els malalts mentals, no cita mai delictes relacionats amb la corrupció política. Aquests són uns delictes que els malalts mentals no cometen. Amb tanta malaltia mental per a justificar escàndols i corrupcions, s’ofèn la dignitat dels malalts mentals, que han de veure com s’intenten utilitzar les seves dolences per a esvair possibles responsabilitats.

La immensa majoria dels malalts psíquics són d’una integritat absoluta. "No tots els malalts mentals són delinqüents, ni tots els delinqüents han de ser malalts mentals". Aquesta dita és vàlida fins i tot per als polítics!