Joanot Colom

Sóc un rodamón, dormo sempre al ras,
sota els vells estels, en la nit.
Busco un bon company, que no em sigui estrany
i en meni el camí a seguir.
Porto al meu sarró sols un tros de pa
que vull compartir amb l'amic
I cerco entre els homes, aquells més humans
i tenir l'amic a prop meu.
Company faig la ruta, de dia i de nit,
cantant l'esperança de viure en camí.
I cerco entre els homes, aquells més humans
i tenir l'amic a prop meu.

Ma joia ha estat sempre l'alegre amistat
que viu a la cambra d'un cor confiat.
I cerco entre els homes, aquells més humans
i tenir un cor a prop meu.

Les valls, les muntanyes, el mar i els estels
en canten la joia d'un món molt millor
I cerco entre els homes, aquells més humans
i tenir l'amic a prop meu.

Company fem la ruta, de dia i de nit.
Cantant l'esperança de poble en camí-
I cerco entre els homes, aquells més humans
i tenir l'amic a prop meu.