Joanot Colom

Fragment final a "Joanot Colom" de Llorenç Moyà-
...

Qui és el que gosa
dir-me cabdill o amic? Som carn votada
a la forca, o pitjor, al coltell que talla
i els homes esquartera, com si fossin
braus indomables...

COR (cantat)
Oh, Joanot, tu t'erres!
El cèsar dins un plec el perdó envia
als qui lluitaren bravament.

JOANOT COLOM (cantat)
Cent dies he romàs ple de cadenes
al castell de Bellver. La set inflava
la meva llengua de captiu, mes no era
la set d'aigua, sinó la set de l'aire,
que ha alçat els homes ja cent mil vegades
i els alçarà, mentre en llurs venes corri
rabent aquest desig de llibertat...

VIRREI
Hi veies res injust en nostre règim?
Quelcom té si és cent voltes mil.lenari!

JOANOT COLOM (cantat)
Els fets eren i són patents, Gurrea!
Quan els tributs calia que es pagassin,
als pobres els munyien les butxaques
i als poderosos, res... Per a ells la maina!

VIRREI
Bé, bé, cal que llegim aquest missatge.

Romp els segells del plec, el desplega i el llegeix.

"Jo, la Sacra, Cesàrea i Catòlica
Majestat, rei d'Espanya i les Amèriques
i emperador dilecte d'Alemanya,
a vós, Miquel Gurrea, que a Mallorques
el meu poder representau, llegiu
aquest missatge meu. Esser benignes
escruixiria el meu poder. Que morin,
segons les lleis, Joanot Colom i els altres
perquè així nostra terra es pacifiqui
i dels cinc móns jo pugui portar el ceptre.
Ja no tinc altres mots. Jo, el cèsar Carles."

COR (crit, recitat)
Traïció! O és que l'engany és l'arma
del qui és amunt?

VELL
I un corb em suposaven!
però conec els forts: no hi ha prou llàgrimes
per ablanir el seu cor! No afluixen mai.

VIRREI
Jo no en som res! Soldats, al punt portau-me
l'aiguamans, perquè vull davant el poble
inhibir-me ben tost de la sentència...
Te la mereixes tu, Joanot, i els altres!

Entra un SOLDAT amb l'aiguamans i una tovallola. El VIRREI es renta les mans amb tota cura

COR (cantat)
Pilat, Pilat. Et rentes i t'eixugues
i tanmateix la sang correrà en rauja!
Perquè sou els més forts ara us calia
benignitat, perdó, paraules manses.
Mes com la gelosia us menja els ossos
no voleu abdicar el poder que ens roba
la sang.

VIRREI
Callau, mala gent, callau!

JOANOT COLOM (cantat)
Malgrat que callin elles, queda l'aire
que cridarà mentre una boca aleni.
Encara correrà la sang a dojo.

VIRREI
I la teva la primera! Ja esmolen
tenalles els botxins.

HERALD
Ai, els teus braços!;
et fugiran, amic, de les espatlles
i per llurs bandes et prendran les cuixes...

VIRREI
Cal que el terror que a foc i sang sembrares
de cap a cap de l'illa, avui el paguis!

JOANOT COLOM (cantat)
És més vil que el terror de foc i ferro
l'institucional, emperò hi ha ànimes
malignes o imbecils que el justifiquen
perquè el legalitzà un codi sectari!

Entra un BOTXÍ AMB TENALLES

VIRREI
Botxins mirau Joanot; atenallau-lo
i arribau de tal guisa i sense escrúpols
a la Porta Pintada i feis-ne trossos
del seu cos orgullós. El cap posau-lo
dins una gàbia de ferro negre
i així, en veure'l, tothom dirà amb temença:
"Volies llibertat? Ja la tens ara!"

VELL
Tres segles veurà el cap l'illa sencera
i serà una vergonya per a nosaltres!

VIRREI
Enduis-vos-el, botxins! Que no li planguin
ni un patiment ni una afrontant vergonya!
Partiu tots i llucau el seu suplici!
Jo me'n vaig al descans que me pertoca
amb les mans netes.

Apart a l'HERALD

Bé ja has vist Herald
com han anat d'Herodes a Pilat.

Se'n va tothom menys el COR i el VELL, que ara es troba entre ells

COR (cantat)
Avui és per als forts jorn gloriós,
daurat i perfumat com la codonya.
Què en sap el món, de nostra humil vergonya,
del nostre cor retut i tremolós?
Vindran temps, ho preveim, molt més amables.
Ai, no ho veurem, i abans correrà a dojo
la sang dels que, morint, no volen viure,
perquè esser esclaus és una nafra infecta
que enverina la sang d'homes i dones!
Avui el poble encar té fe i aguanta,
emperò el dia i l'hora en què la perdi
es badarà com un tonell de fusta
que ha perdut d'un sol cop tots els seus cércols,
i no el subjectarà ningú. Debades,
llavors, qui l'ha perdut, cercarà el poble,
però una nova fe haurà suplantada
la que avui ens predica a tot arreu.
Les generacions més joves d'ara
no pensen com llurs pares ni llurs avis
i volen fer-se un món de nova planta,
on el podrit no hi tengui ja cabuda
i es desglaci la neu dels prejudicis.
Que floreixi, que grani i que s'escampi
la llibertat!