Blogger news

Climent Picornell। Diari de Balears digital। Dilluns, 5 de maig del 2008. Edició N. 3515

La veritat és que la teoria social, o literària, de la pertinença a generacions s'esbrava de cada dia un poc més. Qui no ha sentit parlar de la generació del 98 o de la del 27 o de la Beat generation? Però a mesura que ens acostam a l'actualitat les generacions s'aprimen, tant com els estils i les modes, i les maneres d'entendre el món es comprimeixen d'allò més. El significat biològic de generació ja fa temps que ha deixat de tenir sentit ( Sant Agustí deia que cada trenta anys). Va ser reemplaçat, primer per la durada mitjana de la vida humana -amb A. Compte i Stuart Mill al davant, durant el segle XIX- fins que el concepte botà cap als camps de les relacions socials i culturals dels individus. Però ara, darrera cada cap de cantó, hi guaita una generació nova. La música moderna ens dóna exemples de les successives subgeneracions, o tribus modernes si tant volen, de la New wave, al Heavy metal, el Punk, el Reggae, el Grunge, l'Indie Pop, el Hip Hop... La generació de la Transició -del franquisme al postfranquisme-, els qui tenim ara de 50 a 70 anys, ben estudiada per Victor Pérez Díaz, amb la incorporació massiva de la dona a la feina i la reducció del nombre de fills, ha d'afrontar la paradoxa de què la societat s'omple de vells, però hi predominen els valors «joves». Ara, però, s'han anat succeint les noves generacions, que coexisteixen o es capolen les unes damunt les altres.

Així, a la Generació X, els nascuts durant els anys 70 -els adolescents dels anys 80- els post baby-boomers , els qui ja no cregueren en déus, ni en els Reis, els qui practicaren sistemàticament relacions sexuals prematrimonials, els qui no respectaren els pares en sentit antic, els qui escoltaren Punk, van ser substituïts per la Generació Y. Aquests, nascuts a partir dels anys 80 -els adolescents dels anys 90- foren ja, una generació de gent audiovisual. Jugaren amb les videoconsoles, consumistes, i començaren amb internet. Però ja els han enganxat els de la Generació Google, nascuts durant els anys 90, -els adolescents dels anys 2000- els qui arriben de marxa més enllà de les sis, han crescut amb més aparells connectats que els altres, el telèfon mòbil evolucionat, el seu punt de connexió és internet, i els seu cercador més popular Google.

Ara resulta que la generació Google és a punt de resultar un bluff, sobretot en relació a les seves habilitats en xarxa. Tot i que me sona a allò que diu ma mare que «en els seu temps les cançons deien coses i no com «, o a allò què «el nostre batxillerat si que era bo i no com ara»; «no com ara» és una justificació de vells, o de no voler entendre que els nostres joves o els nostres fills, són, repetim-ho, «més fills del seu temps que de la seva mare». Ens movem, com sempre, entre allò què els vells temps mai foren millors, o què els vells rockers mai moren, o mai voldrien morir, amb algun ridícul espantós com el del Rolling Stones, guanyant doblers a balquena damunt els escenaris, malgrat el seu aspecte decrèpit. Resumint: les darreres fornades havien parit les generacions X i Y, ja amb una subclasse, la generació Google. Una generació enxarxada, la net generation, la generació connectada ( ara amb els Ipods i els Iphones). Ara resulta, però, que a un estudi de la «Joint Information Systems Committee» es diu que la «Generació Google», no és la que millor es mou a la xarxa. Diu textualment «si bé la gent jove demostra una facilitat aparent i una gran familiaritat amb els ordinadors, en canvi, confia molt en motors de cerca, 'veu' més que 'llegeix' i no posseeix habilitats crítiques i analítiques per avaluar la informació que troba a la web». Aquest estudi, el Comportament Informatiu de l'Investigador del Futur, és recent, gener de 2008, i fa avinent que alguns detalls d'aquesta generació -impaciència en la recerca i la navegació, tolerància zero per a qualsevol retard en la satisfacció de les seves necessitats d'informació- s'estan convertint en norma per a tots els grups d'edat, des dels més joves fins als més vells que manegen internet. Profetitza l'inexorable creixement del llibre electrònic i les formes virtuals de publicació.

Som, com es veu, en unes condicions que defineixen, cada pic més, les noves generacions a partir dels seus comportaments relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). No fa molt tampoc, finals de 2007, la Universitat Oberta de Catalunya presentà el «Projecte Internet Catalunya», un dels majors projectes de recerca per esbrinar els nous comportaments amb vista a la invasió total de les TIC, codirigit per Manuel Castells i Imma Tubella. Es constatà una dinàmica de transformació. Hi ha una substitució gradual dels mitjans de comunicació tradicionals basats en la imatge i el consum familiar, sobretot la televisió, per la gestió individual, flexible, personalitzada i especialitzada de tot tipus de continguts. Així, amb internet a casa, canvien els usos i els consums dels mitjans de comunicació tradicionals i s'obren nous canals, tot i que amb l'edat i l'experiència, els usos s'especialitzen i es diversifiquen, i obren noves perspectives d'un univers multicanal i multiplataforma. Ara bé, diuen, «internet no disminueix la sociabilitat ni fomenta l'aïllament. Al contrari, en concordança amb els resultats de la investigació internacional, els usuaris d'internet són més sociables, més actius, tenen relacions d'amistat i familiars d'alta intensitat i també participen més en la societat. Internet augmenta la sociabilitat». L'estudi demostra que com més autònoma i més capaç d'enllestir projectes és una persona, més fa servir Internet. I com més la fa servir més desenvolupa la seva autonomia. «Internet és una plataforma d'expressió de l'emprenedoria, la iniciativa i la llibertat». Vaja! Entre el semibluff de la Generació Google i el cant a la llibertat dels usuaris d'Internet -en contra de la imatge que es té d'ells d' introspecció i d'aïllament davant els ordinadors- s'haurà de conformar una percepció dels internautes lluny dels llocs comuns més habituals.


Climent Picornell

1 Comment:

  1. David Torelló said...
    Completament d'acord Joanot. És més, tots ens identifiquem en una generació concreta, i prenem consciència també de les altres, a vegades amb gelosia, a vegades amb força distanciament.

    Tant d'acord, que en paral.lel, he pogut/volgut aplicar el teu comentari en el meu bloc, en referència a un conte que he llegit recentment.

    Salutacions.
    http://lleixes.blogspot.com/2008/10/el-salze-cec-i-la-dona-adormida-haruki.html

Post a Comment